diumenge, 31 de juliol del 2011

Apèndix 1. Inseguretat

Descolocada, dolguda,

traida pel teu subconscient,

veus com les teves pors s'alimenten

de res però de tot,

de melangies momentànies

fusionades amb un nou jo

distret per inseguretats

en lent procés de correcció,

mentre malveus la realitat

sota l'ombra d'un cinturó

de desconfiança insana

que, lluny de lligar-nos,

deslliga tormentes de mots,

combats dialèctics sense diàleg

ni guanyador, sense bàndols,

ni lògica, només pèrdua

i res més, pèrdua.

9 comentaris:

  1. Pors de res i l'ombra de la malenconia. Alimenten inseguretats ...

    Una salutació enorme, Rafael.

    ResponElimina
  2. Hola Rafael, podem dir que es la teva tornada?
    :)

    Salutacions

    ResponElimina
  3. Uep Rafel, me n'alegro del retorn... quantes coses diu aquest poema! Una abraçada plena de sensacions!

    ResponElimina
  4. Les pors no són bones per a res :) les pèrdues tampoc però com a mínim alguna cosa en podem aprendre de tot plegat... una mica trist aquest apèndix 1... per a quan l'apèndix 2? ;)

    petó

    ResponElimina
  5. per cert, molt xulo el canvi de look del blog, m'agrada... ja saps què diuen... renovar-se o morir :)

    ResponElimina
  6. Potser que els cops de la vida ens envolten amb un cinturó de desconfiança insana que en lloc de protegir-nos suposen en realitat una pèrdua?

    ResponElimina
  7. Feia temps que no viatjava a través dels mars internautes. Una gran salutació.

    Ah! Segueixes en bona línia (i sempre envant)! Bon poema.

    ResponElimina
  8. ep! hola a tothom i gràcies per llegir-me durant l'estiu... jo en aquesta època tinc molta feina però he de confessar que ara no puc estar sense escriure. Espero tornar al setembre amb noves energies, mentrestant, aniré deixant alguns apunts.

    Bnes vacances!

    ResponElimina