Vesprades rogenques,
on els sons opacs de l'ocarina
em menen a les parets
-llàgrimes, fel i fang-
d'aquell pou ocult per les verdisses
al patí oblidat,
on un dia, jugant, vam caure.
Vaig mirar pel forat
un últim cop fugaç
per recordar com jugaves amb els dofins,
i esquitxaves
el sol amb les aigües clares
dels teus somnis líquids.
El sol ha mort.
Dins el pou, però,
per a mi sempre lluirà esmolat,
com eren els teus gemecs
quan vaig marxar.
Ui, a què jugàveu que vau caure dins del pou (suposo que metafòric)...i no em diguis que vas marxar i la vas deixar a dins, mecatxis, sort de la llum del sol que encara hi llueix i li farà companyia...
ResponEliminaBon diumenge.
Una serie ben trista, però molt intensa.
ResponEliminaEls gemecs de les persones estimades no s'obliden.
Aquest és un eco molt ben expressat que ressona dins teu des de la infantesa perduda.
ResponEliminaCada dia et superes, t'ho dic de debò.
ResponEliminaMolt bonic, tu vas fugir d'aquell pou negre, però a qui vas deixar dins la foscor, haurà pogut sortir-ne?
ResponEliminasenzillament superb !!! Ai, aquests pous, que encara que intentem deixar-los enrrere,en algun moment donat, sempre són presents. (em reflecteix algú? ))))
ResponEliminaÉs una imatge que cala fons, jo també he deixat veus passades enterrades en alguns pous. És un poema trist i molt bell.
ResponEliminaAra que feia dies que no venia, veig que la intensitat no decau ans al contrari aquest poema em recorda coses que no dire ara .Me faràs escriure de rebot!! Gràcies
ResponEliminagràcies pels vostres comentaris, també m'esperonen a continuar escrivint... els gemecs i la foscor són una bona companyia a vegades...
ResponElimina