No mous res -desesperança-
empasses sentiments -quietud.
L'amargor t'envolta quan enfiles cap al tauler,
un dia el teu regne, avui, però , contrada aliena.
Abans de moure ja et saps perdedor,
no queda res més per sacrificar,
i no ets capaç de cobrar cap peça -covardia.
Et retires un altre cop, ja no et llepes les ferides -ni analitzes-
simplement t'endinses en el plaer del que has triat
i saps que aquesta felicitat té calendari:
els dies negres marquen el terreny de joc,
lluny de la blancor dels llençols.
Has tornat a perdre, les energies s'esgoten
i el cos -traidor- se't rebel·la.
Mous alguna cosa -quietud-
expresses sentiments -desesperança.
Enyores el viatge que mai has fet,
el que t'intriga,
el que faràs sol
i potser no comença mai,
cucs i res més
seran els tambors que donaran
la sortida al teu viatge,
a no ser mai més tu.
Les profunditats desconegudes
i les de la superfície,
a mig camí del cel.
En aquell racó, difuses,
rere els teus ulls de gat ,
fins avui, dins teu s'han preservat amagades
les restes de les teves misèries,
tot el que havies ocultat de tu mateix
s'hi ha podrit i ara surt,
substitueix la pell
per alguna cosa més adient a la teva persona,
et transforma en una massa de pus
que, amb horror, no sents estranya,
et retrobes per jutjar-te
i els teus ulls -indulgents-
fins i tot es mostren orgullosos
d'exhibir-te com sempre has estat.
