dimecres, 29 d’agost del 2012

La solitària flor del cactus II de L.


No mous res -desesperança-
empasses sentiments -quietud.

L'amargor t'envolta quan enfiles cap al tauler,
un dia el teu regne, avui, però , contrada aliena.
Abans de moure ja et saps perdedor,
no queda res més per sacrificar,
i no ets capaç de cobrar cap peça -covardia.
Et retires un altre cop, ja no et llepes les ferides -ni analitzes-
simplement t'endinses en el plaer del que has triat
i saps que aquesta felicitat té calendari:
els dies negres marquen el terreny de joc,
lluny de la blancor dels llençols.
Has tornat a  perdre, les energies s'esgoten
i el cos -traidor-  se't rebel·la.

Mous alguna cosa -quietud-
expresses sentiments -desesperança.

2 comentaris:

  1. Realment, la vida, és com un joc d'escacs, segons moguis les peses sobre el blanc i el negre del immens tauler, guanyaràs o perdràs la partida...És clar que sempre podeu acabar en taules!
    Una pluja de petonets, com la que està caient...

    ResponElimina
  2. M.Roser gràcies per aquestes pluges de comentaris que em fas, avui ja no plou, però continuem jugant, un petonàs!

    ResponElimina