dissabte, 22 de setembre del 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé negre. XII de L


Els vitralls es tornen  monocolors;
vas i vens mentre romans immòbil,
t'esmunys, i l'aire caduc que respires
apaga una mica més el teu cervell,
la sents tant a prop... 
perfiles sil.luetes que dobleguen sentiments,
alhora, abraces el terra
per on un dia vau caminar;
alces pregàries,
crits solitaris que es barregen
amb el fum dels ciris
per emmascarar una mica més -si es pot-
la fredor de l'últim refugi.


5 comentaris:

  1. Aquesta fredor que moltes vegades t'entra al osus,m'agradat molt.

    ResponElimina
  2. Els refugis s'han de cercar càlids sinó només són amagatalls.

    ResponElimina
  3. Més que abraçar el terra, preferiria d'abraçar el vol!

    ResponElimina
  4. Em sembla que els últims refugis sempre ho són de freds per més ciris que hi hagi!!!
    Petons

    ResponElimina
  5. Que trist!! però com sempre m'agraden els teus versos.
    Una abraçada en el refugi fred, perquè sigui una mica més càlid.

    ResponElimina