La solitària flor del cactus IV de L.
Proves d'escapolir-te del delit,
els meus ullals, però, lliures d'aturador,
dibuixen en el teu cos un compendi
de sabiduries, fruit de furtivitats
i d'obstinada persistència.
T'abandones, doncs.
Meva mentre ho vulgui,
teu per sempre més.
M'agrada la veu q fas servir en aquest poema, li dona un to molt potent a les paraules, trobo q la imatge de dibuixar amb els ullals transmet força.
ResponEliminaUi, sembla que anem d'home llop...Millor dibuixar amb les puntes dels dits, com ales de papallona...
ResponEliminaDifícil defugir del desig.
ResponEliminaM'ha agradat.