Dins un món blau fosc, profund, bé negre. XIII de L.
He saltat de molt amunt
dins la roca,
l'obscuritat és absoluta.
Baixo, més i més profund -massa-,
em deixo envair per una nova necessitat.
Estiro les mans i palpo el fons marí:
unes petxines, pedretes, potser restes d'una galera
reposen a les meves mans.
Obro els ulls per veure la nítida foscor,
tinc una peculiar necessitat,
jugar el joc un cop més,
sense por a perdre, només
pel plaer de jugar un últim cop...
impresionat, m'ha agradat moltisim.
ResponEliminaEsports de risc marins ???
ResponEliminaPetonets.
L'atracció de l'abisme, novament.
ResponEliminaOscuridades. Atraen, quizás sea, el intentar saber sus misterios.
ResponEliminaSaludos, Rafael. Buen día.
Mira que juganer... amb esports de risc eh? Que no ho saps? em segons quines coses val més la precaució. ;P.
ResponEliminaAbraçades, aquestes al menys sense risc.
Chapeau!
Aquest desig continuat que expliques s'adiu amb el fragment de P. Valéry: "... La mar, la mar que sempre recomença..."
ResponEliminaVal per a la vigília i per al somni.
Petons, petons, petons
ResponElimina