dijous, 4 d’octubre del 2012
Van ser quatre els cops
-una vida-
que una lluna tafanera
-com la que em mira avui-
va ser l'únic testimoni
d'aquells dies on tu i jo
vam ser un,
- dins la cova-,
on ens vam estimar
com mai abans... ni després,
aïllats de tot,
aliens a tot;
a recer del món.
El sol -creador d'ombres-
va reflectir en els teus ulls,
el què els teus llavis van callar.
Ara, el nostre secret només reviu
les nits on abrigada pel silenci
aixeco el cap i la lluna -serena-
il.lumina la meva mancança de tu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que líric, que romàntic!!!
ResponEliminaep!, deu de ser copiat doncs ;)
EliminaCaram, una història d'amor dins una cova a la llum de la lluna (oh!!!)...Conscient del secret, la blanca amiga, fa que de tant en tant puguis reviure un record tan especial per tu...
ResponEliminaPetons.
M.Roser, la lluna la blanca amiga, sí, i tu un Sol que sempre il.lumina, gràcies per ser com ets i per ser-hi sempre. Un petó de tardor.
EliminaQuè deu ser el que els ulls van dir i els llavis van callar?
ResponEliminaAixò, què deu ser?
EliminaEns abracem, com ahir,
ResponEliminaperò avui- i tu ho saps-,
l'abraçada és un adéu.
noies sou unes curioses ;) !!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer cert, un detall posa "abrigada"...jo només suposo que va veure ella en els ulls que no gosaven mirar-la...potser fins i tot no mira la lluna amb bon record...tal vegada el temps ha borrat els sentiment més alts i més baixos, i s'ha tornat en un record neutre...
ResponEliminaJo crec que el que deuria veure és por d'un mateix i cobardia per afrontar la vida ;-)
ResponEliminaa vegades fins i tot per ser cobard s'ha de ser molt valent...
EliminaEts un crack! M'encanta el vers "el sol - creador d'ombres-"
ResponEliminaTot i que no sempre et comento, a vegaddes perquè no sé què dir, a vegades perquè no acabo d'entendre els teus poemes, saps que et segueixo i m'encanten!
Petons
Rachel, mira que ets maca! :) m'agrada molt que em llegeixis, escolta...un secret...no tenen res a entendre, només son mots i mots que volen viure junts un moment. Un petó ben gros!!
Eliminatot se'n va però queda el record...i la Lluna.
ResponEliminasempre quede quelcom si sabem cercar...i la Lluna...també :)
Elimina