La solitària flor del cactus VI de L.
Un munt de llibretes tan negres
com blanques les seves pàgines sense màcula
reposen on les vas deixar,
sota els llibres que un dia vam comentar.
Les he escrit i reescrit tants cops
estirat al sofà... les ampolles buides
rodolant per terra, com brúixoles
amb vida pròpia i una follia desbocada...
Les ampolles vénen i van,
les llibretes encara reposen,
el meu cap també.
Llàstima d'història, ja no la recordo.
No seria massa important...
ResponEliminaQuan el teu cap es cansi de reposar, pots rellegir les llibretes i recuperar la història...
ResponEliminaPetons.
Potser que l'història es recordes i deixes les botelles i tornes a agafar els llibres i les llibretes.
ResponEliminaBonic poema de desamor.
...lunas
ResponEliminade miel
con luz
y mi piel
del contraluz
a Navidad
con paz
y felicidad
RAFAEL para tí...
desde mis Blogs Horas Rotas y Aula de Paz
venturoso AÑO 2013.
j.r.s.
Estranyes llibretes blanques sense màcula i no obstant escrites i reescrites tantes vegades...
ResponEliminaAvui fa un mes que no escrius... El blog t'espera i els lectors també.
ResponEliminaBon any, Rafael.
Horitzó, foscor, inquietud, semblança... vinga a veure què surt ;-)
ResponEliminaGràcies, Núria per els mots, gràcies Olga,un molt bon any de tot cor,Rosa Isabel, ets un sol, Jose Ramon, bienvenido, buen año, Imma, tu sí ets bonica, M. Roser...gràcies, sempre hi ets...petonàs per a tu :),Pakiba jajaja, segur que no, ;).
ResponElimina