A les palpentes, la llum et reclama.
Mudes, les cadenes de paraules, també.
Trampes ocultes, paranys d'inquietud,
busques afecte com si fos caritat,
sense més resposta que la sorpresa,
-la teva- de veure -sí- com dins la foscor triada
manquen els núvols, el sol, el mar, la sorra,
els ocells...manques tu...
I així ha de ser, per poder, tal vegada,
albirar, encara que separats, el sol coronant l'horitzó.
Això de buscar afecte com si fos caritat, és una mica trist...
ResponEliminaSi els dos mireu alhora, el sol coronant l'horitzó, és com mirar-lo junts, agafats de la mà...
Petonets.
En l'amor no s'ha de ser tímid, Rafael, però reconec que sí, que a vegades demanem caritat d'amor.
ResponEliminaNo sempre podem tenir-ho tot, a vegades ens hem de separar de l'estimat.
ResponEliminaAra feia temps que no esquitxaves!!! M'alegra tornar a llegi-te.
ResponEliminaJunts o separats, per sort, el sol sempre surt!
M.Roser, Olga, Imma, Rachel...sou un sols les cuatre.
ResponEliminael sol sempre surt...llàstima que a vegades s'amaga....aissss