Llavors jo, tant petit...
els meus records semblen ombres.
els meus records semblen ombres.
Fa molt que volia retornar...
no podia -no aquí.
no podia -no aquí.
Obro les pesades persianes de fusta,
la llum lluita per travessar els finestrals
-suficient-,
la llum lluita per travessar els finestrals
-suficient-,
les ombres es tornen realitats.
Tot continua al seu lloc,
Tot continua al seu lloc,
allà on aquell dia tot va perdre el sentit,
el vell ballador, les eines, el torn
-encara és gros.
-encara és gros.
Sé on ets, no vull girar-me,
de reüll veig la Zündapp i el sidecar -aventures-,
m'abandono... he vingut per això.
Els raids oxidats, el quadre empolsegat,
el timbre, la dinamo que em fascinava...
No puc trure el ulls del cistell
que hi ha sobre la roda del davant,
que hi ha sobre la roda del davant,
sí, encara hi és el paper, ara dur,
acartronat,
acartronat,
rònec, amb els plecs marcats...
l'obro, el llegeixo, mentre les llàgrimes
cauen mullant aquell terra
on tots van treballar tant...
on tots van treballar tant...
Aquella carta que mai vaig poder donar,
la postal de la vida que mai no he viscut.
preciós.
ResponEliminasí, és molt preciós i evocador ... fa plorar :(
EliminaRecors i més recors, es molt maco.
ResponEliminaEnyorances de records mai viscuts...
ResponEliminaEspero que aquesta llum que per fi ha aconseguit travessar els finestrals i fer fora les ombres, tingui prou força per esborrar les llàgrimes, d'algú que llegeix una carta que no va donar, però si va guardar...
I aquest retorn no sigui tant trist...
El passat és dins nostre per sempre. Per això val més fer pactes de no-oblit, i llavors descansa. Sinó, t'empaita.
ResponEliminael passat forma part de nosaltres, és cert, i per això cal reconciliar-se amb ell, crec
ResponEliminaPreciós poema, on la decadència dels objectes quotidians i de l'entorn mostren el pas del temps, allò no va poder ser...
ResponEliminagràcies per aquests comentaris, m'animeu molt, i penseu que aquesta sèrie té la intenció de ser optimista, a veure si ho aconsegueixo!
ResponEliminaNoies, a veure si em podeu regalar algunes paraules boniques que jo pugui fer servir en els pròxims poemes, us ho compensaré ;)
Una abraçada
¿No t'agradaria més descobrir-les tu mateix, aquestes paraules boniques que esperes?
ResponEliminaSurt i apunta en un bloquet els noms dels arbres d'allà on visquis. I els de les plantes i flors que vegis.
Després, a Google mateix en busques el significat. I ja tindràs uns quants poemes.