dimarts, 15 de gener del 2013

La solitària flor del cactus VII de L.

A les palpentes, la llum et reclama.
Mudes, les cadenes de paraules, també.
Trampes ocultes, paranys d'inquietud,
busques afecte com si fos caritat,
sense més resposta que la sorpresa,
-la teva- de veure -sí- com dins la foscor triada
manquen els núvols, el sol, el mar, la sorra,
els ocells...manques tu...
I així ha de ser, per poder, tal vegada,
albirar, encara que separats, el sol coronant l'horitzó.

5 comentaris:

  1. Això de buscar afecte com si fos caritat, és una mica trist...
    Si els dos mireu alhora, el sol coronant l'horitzó, és com mirar-lo junts, agafats de la mà...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. En l'amor no s'ha de ser tímid, Rafael, però reconec que sí, que a vegades demanem caritat d'amor.

    ResponElimina
  3. No sempre podem tenir-ho tot, a vegades ens hem de separar de l'estimat.

    ResponElimina
  4. Ara feia temps que no esquitxaves!!! M'alegra tornar a llegi-te.

    Junts o separats, per sort, el sol sempre surt!

    ResponElimina
  5. M.Roser, Olga, Imma, Rachel...sou un sols les cuatre.

    el sol sempre surt...llàstima que a vegades s'amaga....aissss

    ResponElimina