un narcisista que s'emmiralla al llac -com l'autèntic Narcís- i que en comptes de veure-hi el reflex d'un llangardaix fosforescent hi veu un príncep. no sabem de qui color.. ;)
Perquè escapçada il·lusió... mil miralls trencats es multipliquen i cada trosset serà una petita estrella mirall, on el narcisista es podrà contemplar envoltat de reflexos... Petons, M. Roser
narcissita trencat
ResponEliminasense miralls
ni il.lusió
una abraçada!!
pobre narcisista... tota la seva il·lusió a pendre pel cul! (mal parlant....)
ResponEliminaSalutacions Rafael!
un narcisista que s'emmiralla al llac -com l'autèntic Narcís- i que en comptes de veure-hi el reflex d'un llangardaix fosforescent hi veu un príncep. no sabem de qui color.. ;)
ResponEliminaPerquè escapçada il·lusió... mil miralls trencats es multipliquen i cada trosset serà una petita estrella mirall, on el narcisista es podrà contemplar envoltat de reflexos...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Estic amb tu M. Roser :)
ResponEliminaHave a super week!
ResponEliminaAquí le va una canción...al narcisista...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=i3LKqCmY7jE
Saludos Rafael.
Ventafocs, pobre narcisista! quan depens d'un mirall és difícil tenir il·lusions
ResponEliminaAlba, jajaja, què bo! :D
Gallina, un llangardaix, encara que sigui fosforecent, mai serà molt més que una sargantana
ai M. Roser, m'has obert els ulls ;) I aquest, per a tu per al Magazine:
set mil anys de sort,
gràcies als trencadissos
de part d'un Narcís
Harry, let's hope so! ;)
Luna, qué divertida canción, gracias
M'encanta :)
ResponEliminaEp!....gràcies ;)
ResponElimina