dilluns, 9 de maig del 2011

H1-7

Somriure liquat
en mars de retrets i fel,
pedres que ploren.

5 comentaris:

  1. si les pedres ploressin... serien pedres?

    ResponElimina
  2. Sonreir mientras la amargura nos gana el alma...

    Saludos muchos, Rafael. Que tengas linda semana.

    ResponElimina
  3. Envoltat de mars de retrets el millor que es pot fer és somriure i pendres'ho amb filosofia!
    Salutacions Rafael!

    ResponElimina
  4. Les llàgrimes del somriure liquat i les de les pedres que ploren, acabaran fent un mar on ofegar els retrets...
    Bona nit,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Ventafocs, conec una noia que té una pedra ploranera :)

    Luna, sempre s'ha de somriure.

    Alba, i tant que sí! salutacions a tu també.

    M. Roser, 5 oceans té el planeta :) una abraçada.

    ResponElimina