Retallo amb la memòria
històries d'estiu
dibuixades sota una lluna
que vosaltres, cada dia, fèieu lluir de nou.
Els vostres cossos parlaven
gestos precisos i preciosos,
a voltes feréstecs i sorprenents,
els llavis murmuraven
en l'idioma de la torre de Babel,
innocència d'una maduresa
que no ho era en absolut,
records que, tal vegada,
sota aquesta lluna fugissera,
vosaltres- efímers records-
compartiu en el món de l'ahir.
A la memòria ens venen nits d'estiu sota la lluna, que ens les porten els records, i si eren sota la lluna plena(les nits) segur que brillen molt més(els records)...i com més brillin més tardaran en esborrar-se.
ResponEliminaSota la lluna els records comparteixen records...
M'agrada és molt filosòfic...
Petons,
M. Roser
En les nits d'estiu inventem idiomes, dibuixem algun record futur a la llum de la lluna.
ResponEliminaCom veuràs, vaig trobar un traductor, i bé, aprenc una mica.
Moltes salutacions.
En las noches de verano inventamos idiomas, dibujamos algún recuerdo futuro a la luz de la luna.
Como verás, encontré un traductor, y bueno, aprendo un poco.
Muchos saludos.
Les nits d'estiu amb lluna plena ens omplen d'enyorança.
ResponEliminaTinc un calaix ple de records d'estiu i de tant en tant m'agrada obrir-lo i regirar, mirar, sentir, enyorar, viure un altre cop...
ResponEliminaAi, les nitd'estiu, que en són d'evocadores!
ResponEliminaSí, les onades de les nits d'estiu ens porten fins a bot d'aigua el reflex de la lluna carregat de records.
ResponEliminaCaram...molt bon traductor Luna :)