dimarts, 24 de gener del 2012

Dins.


Avui he gosat tornar a entrar
-no sé perquè tanta recança,
el perquè de la negació-
però ara, tot obrint calaixos,
em sorprenc de tot el que trobo...
dic sorprenc però podria dir:
"m'estranyo de totes les coses que hi trobo",
fragments del passat,
objectes estimats,
petites andromines quotidianes,
tresors de joventut que, ara,
ni aprecio ni reconec;
són tan sols això,
els trastos tancats
dins el calaix de l'habitació oblidada

8 comentaris:

  1. Jo vaig escriure un poema també de les coses guardades en un calaix. Realment hi ha coses que un no recordava, però que al veure-les de nou tornen a reviure aquells moments. La nostàlgia, això vol dir que ens fem grans.

    ResponElimina
  2. Una habitació oblidada amb calaixos que guarden trossets del teu passat que gairebé no reconeixes...
    potser cal que hi entris més sovint per no caure en la memòria de l'oblit...
    Bona nit,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Ves per on! deu ser temps d'endreça, jo també obro i tanco calaixos. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Hi ha molts trastos en els calaixos de la nostra vida, però també algun tresor, que sempre guardarem.

    ResponElimina
  5. Quan rellegeixo els meus comentaris, a vegades no m'hi sento gens reflectida, les persones no som planes, evolucionem.

    ResponElimina
  6. hi ha qui, encara q vulgui, no pot entrar.hi al calaix de la joventut...

    ResponElimina
  7. ...per cert noies, per dir que totes les meves coses estan com estaven, i que si de cas l'única andròmina que s'ha fet vella amb el temps sóc jo...bé...i algun que altre corc al calaix també ;)

    ResponElimina