Et vaig oblidar
per poder tenir-te per sempre més,
sense posibilitats de malmetre't,
voldria sentir el goig dels teus ulls com abans,
aclaparar-me pel teu somriure,
voldria desviure'm per tu
ara, que ets poc més que món sense cartografiar,
però ja no sé on buscar-te.
Rafael, m'ha agradat i l'he publicat al meu bloc.
ResponEliminai ja són 4...gràcies! :)
EliminaQuina delicades Rafael, oblidar una persona, abans de malmetre-la...Així sempre que vulguis, la podràs recuperar del racó de la memòria tal com era abans...
ResponEliminaBon diumenge,
M. Roser
Jo el recordo com era,pero m'agradaría sapigue com seria hara.
ResponEliminaUna abraçada amic.
Trist, però bonic. Una abraçada
ResponEliminagràcies per comentar-me tan fidelment, sí, és bonic, però trist, tens raó Montse, Pakiba...sempre queda el cuquet...tens raó també, M.Roser, no se si és delicat o diractament cobard. Un petó a totes
ResponEliminaNo has d'amagar el que vols gaudir.`Les coses amagades porten a l'oblid.
ResponElimina