dissabte, 28 de gener del 2012

Tan ben amagada...

Et vaig oblidar 
per poder tenir-­te per sempre més,
sense posibilitats de malmetre't,
voldria sentir el goig dels teus ulls com abans,
aclaparar-me pel teu somriure,
voldria desviure'm per tu 
ara, que ets poc més que  món sense cartografiar,
però ja no sé on buscar-te.

7 comentaris:

  1. Rafael, m'ha agradat i l'he publicat al meu bloc.

    ResponElimina
  2. Quina delicades Rafael, oblidar una persona, abans de malmetre-la...Així sempre que vulguis, la podràs recuperar del racó de la memòria tal com era abans...
    Bon diumenge,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Jo el recordo com era,pero m'agradaría sapigue com seria hara.

    Una abraçada amic.

    ResponElimina
  4. gràcies per comentar-me tan fidelment, sí, és bonic, però trist, tens raó Montse, Pakiba...sempre queda el cuquet...tens raó també, M.Roser, no se si és delicat o diractament cobard. Un petó a totes

    ResponElimina
  5. No has d'amagar el que vols gaudir.`Les coses amagades porten a l'oblid.

    ResponElimina