dijous, 1 de març del 2012

petons metàl·lics

Vesteixes les teves millors gales,
descalç a l’oasi, amb un ramell
de dàtils a les mans.
Les palmeres ajocades sota el pes de la neu
besen el gel que endureix les cadenes
que esvaeixen la teva empremta,
i enyores no haver enyorat mai
res ni a ningú.

15 comentaris:

  1. (empresta?)

    A vegades desitjaria tenir un mur de gel on protegir-me de les enyorances...

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Ups!!...gràcies! :)..i a més molt fresc quan fa calor :)

    ResponElimina
  3. Com la taronja mecànica. Jo sí que he enyorat, no sóc metàl·lica.

    ResponElimina
  4. M'agrada tot el poema però sobretot els dos últims versos, són genials, això sí, genialment tristos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'alegro que t'agradin però no sé per què sempre em surten tristos

      Elimina
  5. La veritat és que deu ser ben trist, no haver enyorat mai res ni a ningú...Entenc aquesta enyorança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. a vegades hi ha sentiments que no sé si és millor haver-les experimentat o no...

      Elimina
  6. Un pot sentir-se malament per enyorar massa o per no enyorar res. No és bó ni una cosa ni l'altre al meu entendre, però el que no ha enyorat mai res és perquè no ha tingut mai res bonic.
    Una poesia curta però amb molt missatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies per ajudar-me a trobar els missatges en els meus escrits

      Elimina
  7. un oasi que s'ha gelat, molt expressiu. Ha volgut viure en un oasi, tranquil, però ara sent la solitud.

    ResponElimina
  8. Respostes
    1. Imagina-t'ho, l'única aigua a 400 quilòmetres i ben congelada

      Elimina