dissabte, 25 d’agost del 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé, negre. XI de L

Enyores el viatge que mai has fet,
el que t'intriga,
el que faràs sol
i potser no comença mai,
cucs i res més
seran els tambors que donaran 
la sortida al teu viatge,
a no ser mai més tu.

6 comentaris:

  1. Enyorar el viatge que mai he fet? No frisso. La vida dóna moltes e intenses penes, però un dia passes i te n'alegres d'estar aquí! Els cucs? Prefereixo escampin les meves cendres per la muntanya (com deia Serrat: "Le daré verde a los pinos y amarillo a la genista").

    ResponElimina
  2. Crec que és un dels viatges que la majoria no enyoren haver fet encara, tot i saber que un dia arribarà(segur)...I poc importarà fer el viatge sol!
    També penso que ha de ser més agradable reposar sota un arbre frondós...
    Bona nit.

    ResponElimina
  3. Enyoro tants viatges que mai he fet...i espero poder enyorar-los de veritat, els reals, el que faci, abans no soni aquest tambó.
    "A no ser mai més tu" o potser sí, potser tornem al lloc d'on venim però no ens n'enrecordem, potser tornem a ser allò que som realment. Qui sap...

    ResponElimina
  4. ...suposo que aquest hauria d'estar a la secció inacabats o prospectes...gràcies noies :)

    ResponElimina
  5. Només ens podem arrepentir d'allò que no hem fet!

    ResponElimina