Si els meus ulls poguessin, per un cop,
convertir-se en mans,
t’acariciarien avui com fa temps que ho fan,
sense barreres ni fronteres,
amb el desig que sempre han llegit
en els teus moviments i somriures mal dirigits.
Aquests ulls que despullen la teva ànima,
però que no t’han pogut fer seva,
ulls atrevits, encauats en un cos
que no gosa realitzar tot el que ells,
veïns del meu cervell, voldrien,
ulls que, quan arriba la nit, descansen
i somnien amb mans valentes.
Preciós!
ResponEliminaCop de barret!
ResponEliminaGuauuu! sense paraules, m'has deixat sense paraules. M'encanta.
ResponEliminaun petó
Compte... quin era aquell personatge... bíblic? que es va treure els ulls per no pecar... o ho he somniat? ;)
ResponEliminados petons
"Ulls que no veuen cor que no dol...". De vegades els ulls no ho són tot. Sembla que tinguem les diòptries al tacte...
ResponEliminaDes del far salut.
onatge
Què bo, Rafel!
ResponEliminaull! amb els ulls que us observen :)
ResponEliminaMolt bon poema.
ResponElimina