Recordes quan defugia la teva mirada?
poruc que hi llegissis els meus sentiments
i que, tal vegada, no fossin els teus...
Recordes com em va costar fer-te el primer petó
i deixar de fer-te'l després?
Recordes quan et vaig dir que t'estimava
i tu em vas dir el mateix?
Cada dia quan et miro, l'ahir és avui.
Preciós!
ResponEliminaSí, és molt i molt bonic!
ResponEliminaRecords de timideses passades...quan les has vençut, veus que no tenien fonament.
ResponEliminaRecords d'un intercanvi de petons i t'estimo...
L'ahir és avui, sense la timidesa...
Un poema romàntic, tendre i dolç.
Una abraçada tímida,
M. Roser
Que bonic... I que bonic tenir por perquè puguin llegir en els ulls els sentiments...
ResponEliminaMagnífic, dolç, exquisit.
ResponEliminaEl seu amor es manté com el primer dia!
ResponEliminaÉs un present meravellós ...
ResponEliminaBona nit, Rafael.
Es un presente maravilloso...
Buenas noches, Rafael.
Un poema preciós.
ResponEliminaRafael, que he de dir?. Senzill, clar, tendre... Viure aquests moments no te preu. No deixis
ResponEliminad'enamorar-nos amb els teus poemes.
Gràcies noies, caram, no sé què dir...voldria agrair al meu trosset de cel que em va dir que el publiqués...a mi em fa un xic de vergonya...
ResponEliminaPues tenés un cielo de ayeres que son siempre mañana...
ResponEliminaSaludos a los dos.
Esta vez nada de catalán!