dimecres, 26 d’octubre del 2011

Carícies


Em sorprenc per tantes i tantes
singulars paraules dites en plural
cap a una sola direcció en moviment,
carícies cegues al vent d'un matí 
presoner de rocs blancs cerclats de molsa,
guardiana de la pluja d'ahir.

Em sorprenc per tants i tants
pensaments brillantment confosos
cap a mil racons d'ingràvida quietud,
crits visionaris de la llibertat nocturna,
dels marbres polits tancats amb vidre,
companys del viatge d'avui.

20 comentaris:

  1. Comentar poemes sempre és difícil, doncs són sentiments arrelats i tremendament personals. Però et pots deixar guiar per les sensacions i ostres... M'agrada.

    ResponElimina
  2. Dels marbres polits tancats amb vidre, hem provoca tristor.

    ResponElimina
  3. singulars paraules dites en plural..
    no deixis mai de sorprende't, company

    salut i peles

    ResponElimina
  4. Les caricies, creadores de atmósferes i sensacions úniques, arriben a qualsevol lloc sempre que siguen de cor. Fins i tot poden arribar, viatgeres intemporals, a l'artiste que ha polit el marbre admirat.

    ResponElimina
  5. No sempre som els amos de les nostres paraules i els nostres pensaments, per això a vegades ens sobten a nosaltres mateixo... no som conscients de la força que portem dins :)

    petonet

    ResponElimina
  6. Uffff pensament brillants, que maco i paraules del pensament que moltes vegades callem.

    abraçadas.

    ResponElimina
  7. Sorprendre's sempre és bo... si més no arrenca algun que altre somriure!
    Salutacions!!

    ResponElimina
  8. Hola Rafael, tenies mono de blog??? M'agrada tornar-t'hi a trobar...
    En aquest poema hi ha unes imatges poètiques molt guapes :carícies cegues al vent del matí, molsa guardiana de la pluja, marbres companys del viatge d'avui...Molt bonic.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  9. “cap a mil racons d’ingràvida quietud...”

    ...potser amarats de records d’aquesta pluja d’ahir ?

    Una abraçada, amb esvoletecs d’ales de paraules.

    ResponElimina
  10. El poema, quan és genuí, sempre deixa entreveure l'univers interior del poeta. I el teu univers interior és tan ampli que no el poden contenir les paraules.
    Endavant amb salut.
    Olga

    ResponElimina
  11. Els "marbres polits tancats amb vidre" és la segona vegada que ho llegeixo en un poema teu; sens dubte, una figura interessant. Potser dic un disbarat però aquests marbres i els mil recons d'ingràvida quietud em recorden a un cementiri, però això sens dubte és només una mania meva!
    Bonic poema.

    ResponElimina
  12. En quin poema surt, Rosa Isabel? no el recordo i ara tinc curiositat :)

    ResponElimina
  13. Em sorprenc amb les teves singulars paraules dites en plural. Els meus pensaments també queden tancats amb vidre en llegir els teus poemes, esperant que continuïn com a companys de viatge. Que la seva companyia no et falti, ni avui (que es evident), ni demà ( improbable).
    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies a tots i a totes, em sorprenc, sí i també em fa feliç veure i llegir els vostres comentaris :)

    ResponElimina
  15. Núria talavera:no està lluny, el poema on surt, al 26 de juny.

    ResponElimina
  16. Ostres!!!!!............gràcies Rosa Isabel, no recordaba que ja estaba penjat...apa, quina relliscada...:(

    ResponElimina
  17. No és cap relliscada. Tothom té dret a reeditar!

    ResponElimina