Em sorprenc per tantes i tantes
singulars paraules dites en plural
cap a una sola direcció en moviment,
carícies cegues al vent d'un matí
presoner de rocs blancs cerclats de molsa,
guardiana de la pluja d'ahir.
Em sorprenc per tants i tants
pensaments brillantment confosos
cap a mil racons d'ingràvida quietud,
crits visionaris de la llibertat nocturna,
dels marbres polits tancats amb vidre,
companys del viatge d'avui.
Comentar poemes sempre és difícil, doncs són sentiments arrelats i tremendament personals. Però et pots deixar guiar per les sensacions i ostres... M'agrada.
ResponEliminaBonic, bonic...
ResponEliminaummmmm!
ResponEliminaDels marbres polits tancats amb vidre, hem provoca tristor.
ResponEliminaCerclats de molsa.
ResponEliminaCaliu.
singulars paraules dites en plural..
ResponEliminano deixis mai de sorprende't, company
salut i peles
Les caricies, creadores de atmósferes i sensacions úniques, arriben a qualsevol lloc sempre que siguen de cor. Fins i tot poden arribar, viatgeres intemporals, a l'artiste que ha polit el marbre admirat.
ResponEliminaNo sempre som els amos de les nostres paraules i els nostres pensaments, per això a vegades ens sobten a nosaltres mateixo... no som conscients de la força que portem dins :)
ResponEliminapetonet
Uffff pensament brillants, que maco i paraules del pensament que moltes vegades callem.
ResponEliminaabraçadas.
Sorprendre's sempre és bo... si més no arrenca algun que altre somriure!
ResponEliminaSalutacions!!
Hola Rafael, tenies mono de blog??? M'agrada tornar-t'hi a trobar...
ResponEliminaEn aquest poema hi ha unes imatges poètiques molt guapes :carícies cegues al vent del matí, molsa guardiana de la pluja, marbres companys del viatge d'avui...Molt bonic.
Petons,
M. Roser
“cap a mil racons d’ingràvida quietud...”
ResponElimina...potser amarats de records d’aquesta pluja d’ahir ?
Una abraçada, amb esvoletecs d’ales de paraules.
El poema, quan és genuí, sempre deixa entreveure l'univers interior del poeta. I el teu univers interior és tan ampli que no el poden contenir les paraules.
ResponEliminaEndavant amb salut.
Olga
Els "marbres polits tancats amb vidre" és la segona vegada que ho llegeixo en un poema teu; sens dubte, una figura interessant. Potser dic un disbarat però aquests marbres i els mil recons d'ingràvida quietud em recorden a un cementiri, però això sens dubte és només una mania meva!
ResponEliminaBonic poema.
En quin poema surt, Rosa Isabel? no el recordo i ara tinc curiositat :)
ResponEliminaEm sorprenc amb les teves singulars paraules dites en plural. Els meus pensaments també queden tancats amb vidre en llegir els teus poemes, esperant que continuïn com a companys de viatge. Que la seva companyia no et falti, ni avui (que es evident), ni demà ( improbable).
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies a tots i a totes, em sorprenc, sí i també em fa feliç veure i llegir els vostres comentaris :)
ResponEliminaNúria talavera:no està lluny, el poema on surt, al 26 de juny.
ResponEliminaOstres!!!!!............gràcies Rosa Isabel, no recordaba que ja estaba penjat...apa, quina relliscada...:(
ResponEliminaNo és cap relliscada. Tothom té dret a reeditar!
ResponElimina