a la meva espatlla quan l'albada
m'il.lumina els mars del record,
esquitxat pels sons d'aquella llevantada
que em va engrunar l'ànima.
Ara, sobre aquesta barca corcada
albiro l'horitzó sense èxit,
buscant aquella capsa de desitjos
que, enjogassats, un dia vam omplir,
i que va lliscar entre els meus dits
per dormir en uns altres braços.
Unes imatges marineres molt pròpies de Calella! I nostàlgiques.
ResponEliminaSi trovesim aquesta capsa de desitjos moltes vegades no sabrien que demanar, pero seria bonic trovarlas.
ResponEliminauna forta abraçada.
Rafa, la imatge de la lluna fugissera -amant que llisca entre els teus dits- m'encanta, la barca corcada, l'ànima engrunada, la capsa de desitjos... no deixem d'omplir-la mai :)
ResponEliminapetó
Sentiments semblants, en altres paraules. Amb qui em deu fer pensar? ;P.
ResponEliminaUna abraçada, i que la lluna fugissera t'ajudi a trobar la capsa dels desitjos.
Rafel, molt bona imatge la de la lluna!
ResponEliminaLa lluna i la melanconia s'abracen...
ResponEliminaLes llevantades són traïdores...A tu una se't va endur una capsa plena de desitjos. Una barca corcada et fa de pont, per poder mirar horitzons enllà, i no la trobes...
ResponEliminaPerò tens la lluna al costat, que t'il·lumina els bon records, perquè els esquitxos de la llevantada no els puguin fer ombra...Un poema ple de melangia.
Bon diumenge,
M. Roser
Nostàlgia, lluna, desitjos... bona combinació... bon diumenge a tots, i no feu res que jo no faria :)
ResponEliminacapsa de desitjos...algun dia també la vaig omplir, i la vaig compartir, i vam coincidir, i la vam encetar... però ara és per a mi, sola, i no la vull, pesa, pesa massa...
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest escrit. felicitats!