dilluns, 14 de novembre del 2011

Davant meu.

Porta tancada
sense marc ni paret,
que en obrir-se
ens va fer presoners.

11 comentaris:

  1. Potser només podem ser lliures dins la presó de la nostra ment i això encara si ens adonem dels condicionants que vesteixen els nostres pensaments...

    ResponElimina
  2. hi ha certes portes que val la pena obrir, encara que n'acabem sent presoners.
    podria ser una condemna agradable...

    ResponElimina
  3. Moltes vegades obrin la porta equivocada,pero el destí de cada ún está radera aquestas portas que avagades no gosen obrir.

    ResponElimina
  4. Les presona més fortes són aquelles que acceptem voluntàriament!

    ResponElimina
  5. Hi ha presons que et permeten ser molt lliure , si un les tria...Els sentiments seran els vigilants
    Bona nit,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Les portes no s'obren soles, algú les obre... sentir-se presoner per alguna cosa que has triat voluntariament... lleig.... i mantenir la presó perquè no sigui dit... encara més...

    Bon poema, Rafa, dius molt en poques paraules, com ha de ser, et felicito. Qui et va animar a escriure va tenir bon ull, com a mínim això.

    ResponElimina
  7. Quantes portes hi ha com aquesta! Però en el fons si volem... podem trobar el pany on posar la clau i obrir-la?
    Una abraçada blocaire.

    ResponElimina
  8. Tal vez, prisioneros de la distancia.

    Saludos, Rafael.

    ResponElimina
  9. Gràcies a tothom, els poemes sense els vostres comentaris no estan acabats...per cert...aneu a

    nebuloses.blogspot.com

    fa una setmana vaig proposar a la Núria de fer un poema on surtissin els versos.
    porta tancada
    sense marc ni pared


    bé, ja em direu que us assembla ;)...i per cert us animeu a fer el mateix?

    petons i abraçades per totes i tots :)

    ResponElimina
  10. Rafael, la Núria ha fet els deures... malgrat utilitzar paraules iguals, els dos poemes van per camins una mica diferents...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina