Les portes no s'obren soles, algú les obre... sentir-se presoner per alguna cosa que has triat voluntariament... lleig.... i mantenir la presó perquè no sigui dit... encara més...
Bon poema, Rafa, dius molt en poques paraules, com ha de ser, et felicito. Qui et va animar a escriure va tenir bon ull, com a mínim això.
Amor paradoxal.
ResponEliminaPotser només podem ser lliures dins la presó de la nostra ment i això encara si ens adonem dels condicionants que vesteixen els nostres pensaments...
ResponEliminahi ha certes portes que val la pena obrir, encara que n'acabem sent presoners.
ResponEliminapodria ser una condemna agradable...
Moltes vegades obrin la porta equivocada,pero el destí de cada ún está radera aquestas portas que avagades no gosen obrir.
ResponEliminaLes presona més fortes són aquelles que acceptem voluntàriament!
ResponEliminaHi ha presons que et permeten ser molt lliure , si un les tria...Els sentiments seran els vigilants
ResponEliminaBona nit,
M. Roser
Les portes no s'obren soles, algú les obre... sentir-se presoner per alguna cosa que has triat voluntariament... lleig.... i mantenir la presó perquè no sigui dit... encara més...
ResponEliminaBon poema, Rafa, dius molt en poques paraules, com ha de ser, et felicito. Qui et va animar a escriure va tenir bon ull, com a mínim això.
Quantes portes hi ha com aquesta! Però en el fons si volem... podem trobar el pany on posar la clau i obrir-la?
ResponEliminaUna abraçada blocaire.
Tal vez, prisioneros de la distancia.
ResponEliminaSaludos, Rafael.
Gràcies a tothom, els poemes sense els vostres comentaris no estan acabats...per cert...aneu a
ResponEliminanebuloses.blogspot.com
fa una setmana vaig proposar a la Núria de fer un poema on surtissin els versos.
porta tancada
sense marc ni pared
bé, ja em direu que us assembla ;)...i per cert us animeu a fer el mateix?
petons i abraçades per totes i tots :)
Rafael, la Núria ha fet els deures... malgrat utilitzar paraules iguals, els dos poemes van per camins una mica diferents...
ResponEliminaPetons,
M. Roser