dijous, 24 de novembre del 2011

Bosc de llums.

Abraço el teu delit
i el faig meu
dins un bosc de llums,
em gronxo en l'abandó del teu record,
l'únic testimoni
 de la nit
 en què vaig fer l'amor
amb una fada.



Poema recuperat del meu altre bloc al que no vaig poder dedicar prou atenció, altres també vindran...

8 comentaris:

  1. un bosc molt màgic.... espero que la fada no et faci cap encanteri i t'esborri el record.

    ResponElimina
  2. les fades fan encanteris, forma part de la seva naturalesa màgica :)i, d'altra banda, hi ha records que són inesborrables

    ResponElimina
  3. Cuans records guardem d'una nit mágica!!

    ResponElimina
  4. Me n'alegro que l'hagis recuperat... i que no sigui l'últim!

    ResponElimina
  5. bonic poema, dolç record. espero que la seva màgia no es difumini amb el temps!

    ResponElimina
  6. Rafael,tinc la sensació d'haver-lo llegit...
    De vegades els records, són l'única cosa que ens queda, però si són tendres com aquest, sempre fan companyia...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Gràcies a TOTES!!!...boscos i fades :), a vegades algun senglar i alguna fada també crec haber vist...però això ja serà un altre poema ;)

    ResponElimina