Abraço el teu delit
i el faig meu
dins un bosc de llums,
em gronxo en l'abandó del teu record,
l'únic testimoni
de la nit
en què vaig fer l'amor
de la nit
en què vaig fer l'amor
amb una fada.
Poema recuperat del meu altre bloc al que no vaig poder dedicar prou atenció, altres també vindran...
Ummmmmmm....una fada: valia la pena!
ResponEliminaun bosc molt màgic.... espero que la fada no et faci cap encanteri i t'esborri el record.
ResponEliminales fades fan encanteris, forma part de la seva naturalesa màgica :)i, d'altra banda, hi ha records que són inesborrables
ResponEliminaCuans records guardem d'una nit mágica!!
ResponEliminaMe n'alegro que l'hagis recuperat... i que no sigui l'últim!
ResponEliminabonic poema, dolç record. espero que la seva màgia no es difumini amb el temps!
ResponEliminaRafael,tinc la sensació d'haver-lo llegit...
ResponEliminaDe vegades els records, són l'única cosa que ens queda, però si són tendres com aquest, sempre fan companyia...
Petons,
M. Roser
Gràcies a TOTES!!!...boscos i fades :), a vegades algun senglar i alguna fada també crec haber vist...però això ja serà un altre poema ;)
ResponElimina