dijous, 1 de desembre del 2011

Tonalitats


Per què m'agrada més
el mar sense lluïssor
que el mar brillant?

Tal vegada veus en els teus ulls,
reflectida dins l'iris dels núvols,
l'opacitat de totes les coses bones.
Guarda't la requincalla
per temps millors.



   Aquest poema també ve del meu altre bloc.



   

6 comentaris:

  1. Les coses i les persones humils i senxzilles, solen ser més valuoses que aquelles que aparenten molt. Tanta lluentor, sovint no és res més que foc d'encenalls, o requincalla com dius tu...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. la llum en excés fa por. no sempre la sabem gestionar. quan més llum, més ombres...

    suposo que no parlaves d'això amb el teu poema, però és el que m'ha transmés.

    petons!
    espero que ja t'hagis recuperat de la grip! ;)

    ResponElimina
  3. M'agrada quan els comentaris són millors que el poema :D...gràcies noies, petons.


    ja estic al 70 %...

    ResponElimina
  4. Mat millor que brillant, auster millor que pompós, generalment. Amb algun toc de sofisticació i prou. Fes règim i de tant en tant salta-te'l.

    ResponElimina
  5. Hola Helena!...ep d'això últim s'en diu un " KIT-KAT"...;)

    ResponElimina
  6. Molt bo, Rafael! N'hi ha que no poden fer ni un KIT-KAT, em considero amb sort.

    ResponElimina