dissabte, 24 de desembre del 2011

Joc de mans.

La impotència d'interpretar

en els teus ulls

no el que hi veig,

sinó tot el que hi trobo a faltar.

Jo, lladre d'il·lusions,

inconscientment poderós,

nen capritxós sense aturador,

malèfic mag que t'enlluerna

mentre et buida la cartera de l'ànima.

Un frau, un bluff, un res que ho és tot.

i tot...recorda, aquí no és res.

7 comentaris:

  1. La riquesa que mai no ho és prou, de rica, en el tema de l'amor, encara que facis jocs de mans.

    ResponElimina
  2. Un dia en vaig conéixer un de lladre com aquest...Va ser el millor i el pitjor d'aquest any perque la màgia, quan menys t'ho speres canvia de bàndol!

    Ja t'ho he dit abans, xò com q és el dia toca: Bon Nadal! :)

    ResponElimina
  3. Senyor lladre d'il·lusions, si ets un mag(encara que malèfic)no t'hauria de costar d'interpretar allò que no trobes en els seus ulls...
    Bona nit de Nadal,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. M'ha agradat la imatge del lladregot de carteres de l'ànima

    a passar un bon Nadal

    ResponElimina
  5. Dius que hi ha alguna cosa que trobes a faltar: amb això ja tens prous elements per interpretar.

    ResponElimina
  6. Bé, amb un petit joc de mans aquest any ja ens deixa, l'amor, la màgia i l'ànima semblen difícils de combinar, però també ho semblava un Tom Collins...i ja veieu ;)

    Bon any a totes i a tots!...ara deixo el meu últim poema de l'any, bons propósits per al próxim any...propósit número 1...poemes un xic més alegres....veurem...petons.

    ResponElimina