-petit trosset de cel-
on les llàgrimes s'eixuguen,
abatudes, sota el sol
de la solució distant,
amb mentides líquides
i desig d'ulls ignots.
Demà, fins demà.
Fas veure que ets cec,
però ara saps el que has deixat enrere.
Somriu-me amb el teu somriure més dolç
i jo et faré un petó salat
com la brisa del nord.
Demà,
potser demà, amor meu.
El millor moment per un petó i un somriure és ara. Aprofito i te n'envio un! :)
ResponEliminaFins que ja no ho tenim, no valorem el que hem deixat enrere...però seguim somrient i demanant somriures...
ResponEliminaBona nit,
M. Roser
la dolçor del somriure i els vostres comentaris sempre van de braçet :), gràcies.
ResponEliminaMolt rodó, Rafael, i del nivell més alt, per mi. Gràcies.
ResponEliminaEp! això sí que és un comentari d'alt nivell, gràcies.
ResponElimina