dijous, 29 de desembre del 2011

Per sempre.

N'estic gairebé segur,

crec, a vegades, o sovint - tant fa ara-

que et vaig somniar en un somni;

eres tu, o no, però m'agrada pensar

que podies haver-ho estat.


Et vaig veure en cada llàgrima,

et vaig somniar, sí, en un somni,

vaig percebre't a la molsa,

al murmuri dels rierols,

als clotets de les pedres,

a les vetes de la fusta,

a l'escuma del mar,

als riures aliens,

sempre,

tu.

Per sempre.

7 comentaris:

  1. somniat o no ella segur que estará ahí esperan que la trobis, per que lo pugis llegir les teves poesias.
    Aquesta es preciosa.

    Una abraçada i feliç 2012

    ResponElimina
  2. tu i sempre, màgic pronom i poètic adverbi ;) que sigui així per sempre, doncs (per cert, bonica forma del poema, la base d'una piràmide invertida és "sempre", molt xulo)

    petó

    ResponElimina
  3. :)

    Bon any!!!...una més...aquesta sí l'última de l'any.

    ResponElimina
  4. Rafael, ha de ser molt bonic trobar algú que has somniat o has intuït en somnis...sobretot si en les dues situacions t'has sentit feliç !
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. N'estic gaiarbé segura, vaig llegir el poema ahir, unes dues, tres o quatre vegades. No ho sé del cert. Vaig pensar que era un somni, però no, avui l'he tornat a llegir i...m'agrada tant que no sé què dir. La musa del poema ja pot estar ben contenta perquè és preciós!

    (Per cert, has desaperagut del facebook, no?)
    Petons i bona entrada d'any!

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. A vegades sí, però normalment són una mica tristos...va a dies :)

      Elimina