N'estic gairebé segur,
crec, a vegades, o sovint - tant fa ara-
que et vaig somniar en un somni;
eres tu, o no, però m'agrada pensar
que podies haver-ho estat.
Et vaig veure en cada llàgrima,
et vaig somniar, sí, en un somni,
vaig percebre't a la molsa,
al murmuri dels rierols,
als clotets de les pedres,
a les vetes de la fusta,
a l'escuma del mar,
als riures aliens,
sempre,
tu.
Per sempre.
somniat o no ella segur que estará ahí esperan que la trobis, per que lo pugis llegir les teves poesias.
ResponEliminaAquesta es preciosa.
Una abraçada i feliç 2012
tu i sempre, màgic pronom i poètic adverbi ;) que sigui així per sempre, doncs (per cert, bonica forma del poema, la base d'una piràmide invertida és "sempre", molt xulo)
ResponEliminapetó
:)
ResponEliminaBon any!!!...una més...aquesta sí l'última de l'any.
Rafael, ha de ser molt bonic trobar algú que has somniat o has intuït en somnis...sobretot si en les dues situacions t'has sentit feliç !
ResponEliminaPetons,
M. Roser
N'estic gaiarbé segura, vaig llegir el poema ahir, unes dues, tres o quatre vegades. No ho sé del cert. Vaig pensar que era un somni, però no, avui l'he tornat a llegir i...m'agrada tant que no sé què dir. La musa del poema ja pot estar ben contenta perquè és preciós!
ResponElimina(Per cert, has desaperagut del facebook, no?)
Petons i bona entrada d'any!
Quins poemes tan bonics!
ResponEliminaA vegades sí, però normalment són una mica tristos...va a dies :)
Elimina