Lentament fas les últimes vagues
al nus que tot ho deslligarà,
mentre descabdelles una història
teixida fa molt, un dia, al carrer,
sota un malefici zíngar,
quan la llum del sol
encara no havia gosat
petonejar la blancor de la teva pell.
Les llàgrimes que van rodolar llavors
van segellar la realitat d'un compte enrere
També del meu altre blog.
La vida es un compte enrere i val la pena aprofitar.
ResponEliminaCuriós, un nus que deslliga...
ResponEliminaÉs agradable descabdellar una història temps ha teixida, encara que les llàgrimes en fossin el fil, recordar sempre ajuda...
Petons,
M. Roser
Salutacions:))
ResponEliminaCom sempre, un plaer visitar el teu bloc.
Una sorpresa impensada, que "Gronxador de somnis" fos també un bloc teu. Aquest poema d'avui me n'ha donat la pista; l'havia llegit força vegades allà.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies a tots per els vostres comentaris :)
ResponEliminaDoncs sí Galionar "Gronxador de somnis" menys en 2 poemes era un bloc meu, de fet puc explicar que el vaig obrir sense posar nom ni foto ja que la meva parella " gelosa de mena " sempre feia comentaris del estil...només et comèntan dones per que et troben guapo, no per com escrius...( això de guapo ho fa els ulls de qui et mira...ja es veu que esta enamorada ;) ) total que ocasionalment vaig penjar alguns del poemes més...inpublicables potser que tenia...i també van tenir el seu públic :D...gràcies doncs per llegir-me un cop més .