esclata el bram
de la porta barrada
en obrir-se de bat a bat.
T'hi perds, coneixes el camí,
saps el que vas deixar, i on,
potser el que vas
descobrir tot amagant-ho.
Costa que els ulls, nítids,
s'endinsin en la foscor
de l'oblit compartit,
però els narius del record
dibuixen dimonis
amb l'olor d'humitat
que vomiten les parets.
Ai, aquesta memòria que encara sent l'olor a humitat que exhalen els amors acabats i perduts, que no acaben mai de curar!
ResponEliminaRafel, si que costa molt que els ulls s'endinsin en la foscor,pero amb de fer el que sigui.
ResponEliminaSi l'oblit és compartit no encara rai, allò realment trist és quan l'oblit només és en una direcció...
ResponEliminaBona nit,
M. Roser
Perdó, se m'ha colat un no indiscret...
ResponEliminatornar al teu jo original i veure que tot es allà...però que ja no es com era...buidor :(
ResponEliminasens dubte, el sentit de l'olfacte és un gran evocador de record...a vegades, però, s'activa a deshora!
ResponEliminasi hi ha buidor, encara que punxi, vol dir q abans hi ha hagut quelcom ple...