el seu rostre ho dibuixa
i si aquest és reflex d'alguna cosa
no ho és pas de l'ànima.
Vençut, espera, coneixedor
del que ha de venir,
com quan la lluna
comença un eclipsi
que, com els minuts a les hores,
avança sense pietat cap a la pròpia fi
a un recomençament predit,
sense esma...
mor com ja era anunciat,
com els castells de focs
a la festa major.
Però cada any hi torna haver festa major, i cada any (si no plou) també hi ha castells de focs...
ResponEliminaBona nit! ;)
Castell de focs es de Calella S.Feliu, Blanes,..... son fantastics
ResponEliminaAixò de predir l'esdevenidor (veure'l venir), si aquest és plaent, ha de ser molt agradable, però si el que veus no t'agrada, serà una mica angoixant...
ResponEliminaBona nit,
M. Roser
...un castell de focs...bona excusa per mirar cap al cel, gràcies a totes per els vostres comentaris :)
ResponElimina