diumenge, 11 de desembre del 2011

Castell de focs.

A la fi, es resigna,
el seu rostre  ho dibuixa 
i si  aquest és reflex d'alguna cosa
no ho és pas de l'ànima.
Vençut, espera, coneixedor 
del que ha de venir,
com quan la lluna
comença un eclipsi
que, com els minuts a les hores, 
avança sense pietat cap a la pròpia fi
a un recomençament predit,
sense esma...
mor com ja era anunciat,
com els castells de focs 
a la festa major.

4 comentaris:

  1. Però cada any hi torna haver festa major, i cada any (si no plou) també hi ha castells de focs...

    Bona nit! ;)

    ResponElimina
  2. Castell de focs es de Calella S.Feliu, Blanes,..... son fantastics

    ResponElimina
  3. Això de predir l'esdevenidor (veure'l venir), si aquest és plaent, ha de ser molt agradable, però si el que veus no t'agrada, serà una mica angoixant...
    Bona nit,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. ...un castell de focs...bona excusa per mirar cap al cel, gràcies a totes per els vostres comentaris :)

    ResponElimina