Ferides que costen de tancar,
cicatrius que s'eternitzen,
marques inesborrables,
no volgudes, ni esperades,
però presents al cos
com marques d'una mossegada,
com una cremallera tancada,
com el lacre d'una carta antiga,
com el volcà adormit
que comença a fumejar...
callem i deixem que dormi
no fos cas que las velles ferides
que encara tenim al cos
obrissin llurs cremalleres
i tornessin els dolors
i els mals pensaments,
la buidor i la por,
la solitud i la no son.
cicatrius que s'eternitzen,
marques inesborrables,
no volgudes, ni esperades,
però presents al cos
com marques d'una mossegada,
com una cremallera tancada,
com el lacre d'una carta antiga,
com el volcà adormit
que comença a fumejar...
callem i deixem que dormi
no fos cas que las velles ferides
que encara tenim al cos
obrissin llurs cremalleres
i tornessin els dolors
i els mals pensaments,
la buidor i la por,
la solitud i la no son.
Mirem les cicatrius
i deixem-les com a record
del que mai més no volem.
Hi ha cremalleres que ja no tanquen...
ResponElimina...les antigues, aquelles de ferro de quan jo era petit...amb una mica de sabó de pastilla tornaven a tancar :)
ResponEliminaAmb l'edat, les cicatrius, les llagues, es tornen a obrir, a més a més.
ResponEliminaSort que els angels no tenen edad...o era sexe?...:)
ResponEliminaUna forta abraçada...casi nadalenca.
Aquest ja l'havia llegit (vaig descobrir el teu antic blog) i em va agradar especialment. Les pitjors cicatrius, però, són les que no es veuen, les que no tenen cremallera, les que penses que no tens, però "millor callo i deixo que dormins, no fos cas que despertin..."
ResponEliminaBona nit i bons somnis!
Jo també l'havia llegit Rafael.
ResponEliminaAquestes cicatrius, com dius tu, ben lluny, al lloc dels records de les coses que no volem que tornin a ser...
Petons,
M. Roser