dilluns, 19 de desembre del 2011

Cremalleres

Ferides que costen de tancar,

cicatrius que s'eternitzen,

marques inesborrables,

no volgudes, ni esperades,

però presents al cos

com marques d'una mossegada,

com una cremallera tancada,

com el lacre d'una carta antiga,

com el volcà adormit

que comença a fumejar...

callem i deixem que dormi

no fos cas que las velles ferides

que encara tenim al cos

obrissin llurs cremalleres

i tornessin els dolors

i els mals pensaments,

la buidor i la por,

la solitud i la no son.


Mirem les cicatrius

i deixem-les com a record

del que mai més no volem.

6 comentaris:

  1. ...les antigues, aquelles de ferro de quan jo era petit...amb una mica de sabó de pastilla tornaven a tancar :)

    ResponElimina
  2. Amb l'edat, les cicatrius, les llagues, es tornen a obrir, a més a més.

    ResponElimina
  3. Sort que els angels no tenen edad...o era sexe?...:)

    Una forta abraçada...casi nadalenca.

    ResponElimina
  4. Aquest ja l'havia llegit (vaig descobrir el teu antic blog) i em va agradar especialment. Les pitjors cicatrius, però, són les que no es veuen, les que no tenen cremallera, les que penses que no tens, però "millor callo i deixo que dormins, no fos cas que despertin..."

    Bona nit i bons somnis!

    ResponElimina
  5. Jo també l'havia llegit Rafael.
    Aquestes cicatrius, com dius tu, ben lluny, al lloc dels records de les coses que no volem que tornin a ser...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina