Hola Pakiba, nena, bon nadal però tranquil·la que ja ens tornarem a llegir abans.
Jordi, sempre i que no falti :)
Helena... ni un burro a tres passes
Rosa Isabel... anirem... anirem... serà un viatge llarg
Miss Yuste el problema d'aprendre tant a base d'estavellar-se és que al final no pots gaudir del màster... continua escrivint :) per cert, no et tenia de seguidora ja???
Potser, no més potser ,ni amb els llums ensesos troven el món que esperem.
ResponEliminaBon Nadal amic i una forta abraçada.
Bona humor.
ResponEliminaNo hi ha pitjor cec que el qui no hi vol veure...
ResponEliminaBen cert, el món que esperàvem ja no existeix, i encara no sabem on anirem!
ResponEliminaEstavellar-se sempre és necessari per aprendre, no? Sense açò no creixeríem com a persones i seríem éssers estàtics.
ResponEliminaMoltes gràcies per haver passat i comentat el primer capítol del meu relat, Rafael :)
Una abraçada.
Hola Pakiba, nena, bon nadal però tranquil·la que ja ens tornarem a llegir abans.
ResponEliminaJordi, sempre i que no falti :)
Helena... ni un burro a tres passes
Rosa Isabel... anirem... anirem... serà un viatge llarg
Miss Yuste el problema d'aprendre tant a base d'estavellar-se és que al final no pots gaudir del màster... continua escrivint :) per cert, no et tenia de seguidora ja???
Simplement dir que...aquest m'encanta!
ResponElimina(Amb la llum adequada tot es veu millor) però a vegades no la trobo... :(
Petons blocaires!
Potser ens compliquem la vida, si ho podem arreglar només prement l'interruptor del llum...
ResponEliminaM. Roser