Ballem abraçats,
girem i girem,
les meves llàgrimes
mullant la teva galta...
i tornem a voltar
en un ball impossible
de tons esgarriats,
sense trepitjar-nos,
al compàs de les llàgrimes
que ens traslladen
a un nou món marí
on sense amargor,
nedarem per sempre més.
Qui no voldria ballar aquet ball!!, precios.
ResponEliminaAvui que, no només plora el cel, ja m'agradaria, ja, trobar algú amb qui ballar aquest ball.
ResponEliminaBoniques paraules....
Petooons
Que bonic Rafael, sembla que les llàgrimes porten el compàs de la música que trasllada als dansaires... a un lloc on només hi haurà calma i serenor i on poden continuar el seu ball:)
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Uns versos tendrament tristos. Una llàgrima.
ResponEliminanedar sense amargor per sempre més... que bonic!
ResponEliminaLes llàgrimes que cauen del cel, el vent que dansa amb les poques fulles dels arbres... un dia humit en companyia de les teves llàgrimes....
Una abraçada blocaire
gràcies a tothom...ballem doncs a la xarxa que tot ho envolta ;)
ResponElimina