dilluns, 21 de novembre del 2011

Ball.

Ballem abraçats,
girem i girem,
les meves llàgrimes 
mullant la teva galta...
i tornem a voltar
en un ball impossible
de tons esgarriats,
sense trepitjar-nos,
al compàs de les llàgrimes                           
que ens traslladen                                 
a un nou món marí  
on sense amargor,
nedarem per sempre més.                      

6 comentaris:

  1. Qui no voldria ballar aquet ball!!, precios.

    ResponElimina
  2. Avui que, no només plora el cel, ja m'agradaria, ja, trobar algú amb qui ballar aquest ball.
    Boniques paraules....

    Petooons

    ResponElimina
  3. Que bonic Rafael, sembla que les llàgrimes porten el compàs de la música que trasllada als dansaires... a un lloc on només hi haurà calma i serenor i on poden continuar el seu ball:)
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Uns versos tendrament tristos. Una llàgrima.

    ResponElimina
  5. nedar sense amargor per sempre més... que bonic!
    Les llàgrimes que cauen del cel, el vent que dansa amb les poques fulles dels arbres... un dia humit en companyia de les teves llàgrimes....
    Una abraçada blocaire

    ResponElimina
  6. gràcies a tothom...ballem doncs a la xarxa que tot ho envolta ;)

    ResponElimina