Bosc de llums.

Abraço el teu delit

i el faig meu

dins un bosc de llums,

em gronxo en l'abandó del teu record,

l'únic testimoni
 de la nit
 en què vaig fer l'amor

amb una fada.

Poema recuperat del meu altre bloc al que no vaig poder dedicar prou atenció, altres també vindran...

Ball.

Ballem abraçats,
girem i girem,
les meves llàgrimes 
mullant la teva galta...
i tornem a voltar
en un ball impossible
de tons esgarriats,
sense trepitjar-nos,
al compàs de les llàgrimes                           
que ens traslladen                                 
a un nou món marí  
on sense amargor,
nedarem per sempre més.                      

Miratge.

El teu reflex s'endevina
als estèrils rastres
del llimac impasible,
trist ideograma calcat
sobre aquesta terra escuarterada,
miratge d'un sol traidorenc
que et retorna il.lusions evaporades.

Davant meu.

Porta tancada
sense marc ni paret,
que en obrir-se
ens va fer presoners.

Mecanismes

Embolcallada amb mil coses més,

perduda al subconscient, adormida,

esperes el senyal,

mentre jo visc una vida

tu somnies la teva;

ara que ja no visc i somnio,

l'espera ja està

desperta!

Heura

Fa poc, ben poc,

d'ençà de l'última trobada

i ja ets diferent,

has perdut allò teu

que tant m'agradava,

ningú t'arrenca les heures

suplantadores que t'escanyen...

 pateixo, però no t'ajudo,

-potser no en tinc ganes-

potser allò meu s'ha esvaït.

 

La teva lletjor evident

em fa l'ànima eixorca.

Llevantada.

La lluna fugissera es recolça
a la meva espatlla quan l'albada
m'il.lumina els mars del record,
esquitxat pels sons d'aquella llevantada
que em va engrunar l'ànima.


Ara, sobre aquesta barca corcada
albiro l'horitzó sense èxit,
buscant aquella capsa de desitjos 
que, enjogassats,  un dia  vam omplir,
i que va lliscar entre els meus dits
per dormir en uns altres braços.