dissabte, 28 de juliol del 2012

Dins el fang.

Amb el peu nu,
trepitjo l'esclovia buida
que els vents van portar,
no es trenca, s'enfonsa
en la sorra fangosa,
desapareix de la vista -sentit pertorbador-
i ara, plena,
espera ser prou lleugera
per  tornar-se a enlairar.
Publicat per a

6 comentaris:

  1. ♀28 de juliol del 2012, a les 13:32

    La sorra s'ho empasa tot.

    ResponElimina
  2. Alba28 de juliol del 2012, a les 19:25

    i a volar ben amunt!

    ResponElimina
  3. M. Roser28 de juliol del 2012, a les 21:20

    Potser li caldrà buidar una mica del llast fangós, per poder-se enlairà de nou...

    ResponElimina
  4. Rosa Isabel28 de juliol del 2012, a les 21:36

    Algunes esclòvies poder fer mal al peu, encara que estiguin buides...

    ResponElimina
  5. Drapaire de mots29 de juliol del 2012, a les 10:07

    Tu no ets solw, veritat?. Em sembla recordar que en algun moment vas dir que durant l'estiu tenies menys temps per escriure.... jeje

    ai!, quin mal si anaves amb el peu nu :)

    ResponElimina
  6. Rafael Meyerhofer30 de juliol del 2012, a les 17:29

    gràcies noies, calor,calor, calor..... ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)