És veritat, funciona així, però. Has d'estimar molt l'altra persona, i alhora ser conscient que l'altre t'estima, perquè no t'importi que sigui d'una altra. Hi ha persones que ni així.
Si hem de fer cas al que ens diu el mateix Casanova a la seves memòries, les seves dones i ex-dones, totes l'adoraven...home, potser va dir alguna mentideta, però tampoc passa res...
Home, si les has anat deixant tirades a la vora del camí...I si a més elles t'estimaven...I si l'adjectiu te'l dius tu!!!
ResponSuprimeixBona nit.
A mig camí de Casanova i pendó...
ResponSuprimeixCom que l'important no és que t'estimin, només és vanitat, el millor és estimar!
ResponSuprimeixEstimar...ser estimat...tan fàcil i al mateix temps difícil.
ResponSuprimeixAra que potser l'únic que ho fa difícil és l'exclusivitat.
És veritat, funciona així, però. Has d'estimar molt l'altra persona, i alhora ser conscient que l'altre t'estima, perquè no t'importi que sigui d'una altra. Hi ha persones que ni així.
SuprimeixSi hem de fer cas al que ens diu el mateix Casanova a la seves memòries, les seves dones i ex-dones, totes l'adoraven...home, potser va dir alguna mentideta, però tampoc passa res...
ResponSuprimeixRosa..ahir i avui, sempre quan et llegeixo penso que ets una dona ben especial...:)
ResponSuprimeix