la complexitat portada a l'extrem esdevé allò bàsic, arribar a la simplicitat de la vida i de l'escriptura crec que és molt difícil perquè és trobar l'essència, com va dir la Imma Monzó en una tertúlia literària, la feina del bon escriptor - i per extensió del bon vividor- és esborrar, esborrar i esborrar...i així ens quedarà el que és genial.
La genialitat és inútil com la bellesa!
ResponEliminaPerò prefereixo de fluir amb complexitat que no pas de manera bàsica. Allò bàsic, al capdavall de tot.
la complexitat portada a l'extrem esdevé allò bàsic, arribar a la simplicitat de la vida i de l'escriptura crec que és molt difícil perquè és trobar l'essència, com va dir la Imma Monzó en una tertúlia literària, la feina del bon escriptor - i per extensió del bon vividor- és esborrar, esborrar i esborrar...i així ens quedarà el que és genial.
ResponElimina