Avions de paper volen cap a tu,
punxeguts missatgers
(sense paraules ni pilot).
Ara és el teu torn:
reculls raons invisibles
i m'envies un submarí fet de suro,
que mai aconseguirà submergir
els teus anhels en el meu mar d'amargor.
Es tot un detall que el submarí sigui de suro, pots recolzar-te i no enfonsar-te més en el mar d'amargor :))). Bon estiu Rafael i ja sap que amb els teus poemes jo, sempre em trec el barret!
Això és un espècie de combat de sensacions...Avions de paper que poden ferir, contra submarins que intenten envair el teu mar privat... Veig una bandera blanca que demano una treva!!!
Es tot un detall que el submarí sigui de suro, pots recolzar-te i no enfonsar-te més en el mar d'amargor :))).
ResponEliminaBon estiu Rafael i ja sap que amb els teus poemes jo, sempre em trec el barret!
Bon estiu Montse, gràcies...el suro...quelcom haurem de fer amb el que s'ha mig cremat, per què no submarins que no s'esfonsin mai?
EliminaAixò és un espècie de combat de sensacions...Avions de paper que poden ferir, contra submarins que intenten envair el teu mar privat...
ResponEliminaVeig una bandera blanca que demano una treva!!!
Que onegin les banderes blanques encara que sigui fent de llençols!
Elimina