I amb l'arribada de l'edat,
on les hores compten,
mires al teu voltant
-tot desfet-
i trobes a faltar
el primer,
el que no va sortir bé,
l'egoista calent i sense escrúpols
que tot ho va esfondrar.
Mires de ser digne
i t'encomanes a d'altres
fora de la seva funció,
soportes amb resignació
les ocasions puntuals
que evoquen el fracàs.
Quina raó tens en el pensament que tan bé defineixes en aquesta poesia.
ResponEliminaRafael, que es estiu! el dia es llarg, fa bon temps, el mar a prop, l'olor de les vacances... Au va animat una mica !... Però si et costa aixecar el cap aquí tens unes espatlles blocaires per descarregar. ( ep!que pesa gaire el teu cap? que tinc els trapezis contracturats.. jeje es broma)
ResponEliminaUna aferradeta
Sí. Tots anyorem allò que varem poder ser i no som. Però hem de mirar la nostra vida i concloure que ha valgut la pena, que moltes coses han estat bones...I amb això ens hem de quedar. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaL'important és que van sortint ocasions, i de ben segur, no totes fracassaran!
ResponEliminaPetons!
Jo penso que les hores compten a qualsevol edat, però potser a partir no se de quina...Més!
ResponEliminaNo es pas bo rabejar-se en el passat, que ja l'hem deixat enrere...Les ocasions evocadores puntuals, s'han de suportar amb dignitat i esperar temps millors.
Petons.
Però de segur que entre la runa, resorgeix alguna espurna de quelcom viscut, que fa que l'ànima es desvetlli, i vulgui seguir avançant!!! Almenys, jo sempre busco quelcom, malgrat els meus fracassos!!!
ResponEliminaSi les hores compten, millor no emprar-les recordant el fracàs o recordant l'egoïsta, mirem endavant!
ResponEliminaÉs molt aviat? Les hores compten!
ResponElimina