El meu únic actiu, no tenir res, visc en un mar eixut, on la feblesa del que no sap nedar s'esvaeix...lluny de llunes vermelles, fins i tot ocasionalment em regalo un elogi.
L'austeritat que sempre m'agrada. No saber de nedar no sempre és una feblesa, et protegeix de les llunes vermelles tan a prop de la terra, una mena de miratge. Però el règim estricte cal trencar-lo a voltes amb algun elogi, que pot provenir fins i tot de la mateixa veu poètica.
De vegades no tenir res és important, ja que així sempre pots agafar al vol, allò que consideris bo per tu i tindràs lloc per encabir-lo... Ser humil, no és pas ser feble, ben al contrari i de tant en tant també va bé valorar-se una mica. Petons.
L'austeritat que sempre m'agrada. No saber de nedar no sempre és una feblesa, et protegeix de les llunes vermelles tan a prop de la terra, una mena de miratge. Però el règim estricte cal trencar-lo a voltes amb algun elogi, que pot provenir fins i tot de la mateixa veu poètica.
ResponEliminaI ara l'elogi el faig jo!
Hi ha algú que et pogui retreu-re aquest elogi? El fet de poder sobreviure en un mar eixut se'l ben mereix, un i molts més... ;)))
ResponEliminaUna abraçada
De vegades no tenir res és important, ja que així sempre pots agafar al vol, allò que consideris bo per tu i tindràs lloc per encabir-lo...
ResponEliminaSer humil, no és pas ser feble, ben al contrari i de tant en tant també va bé valorar-se una mica.
Petons.
Ben mirat, sí que tinc...a vosaltres lectores fidels que teniu a bé de regalar-me elogis i tot :), gràcies!
ResponElimina