dimarts, 17 de juliol del 2012

Gel.

S'amaguen dins d'un cadenat
fet de glaçons,
veig la grisor opaca
de la seva ombra
-símbols-
una part de mi
que no sé llegir.

Amb fils d'or 
tracto de retenir-los,
mentre el gel fonedís
m'esborrona.

4 comentaris:

  1. Sempre hi ha parts d'un que costen de llegir..... sol cal paciència i tenir-ne moltes ganes!
    Una abraçada Rafael!

    ResponElimina
  2. Els fils d'or d'aquest poema en retenen l'essència, encara que sempre hi hagi una part fonedissa que s'escoli pel camí.

    ResponElimina
  3. Aquests símbols que no saps llegir són els que t'empenyen a escriure aquests bells poemes. L'essència quedarà presa en el fil d'or?

    Bon dia Rafael i que els símbols no deixin mai d'acompanyar-te. ;)

    ResponElimina
  4. Gràcies noies!, aquest cadenat de glaçons avui no hagués trigat pas massa en revelar-nos els símbols, la intrepretació dels simbols, us ho deixo a vosaltres, que en sabeu un munt.

    ResponElimina