dimarts, 10 de juliol del 2012

Cent anys de soledat.

Sóc flama virulenta
que transforma en energia pura
mèrits i fracassos,
pareixo fum i cendres
i llavors, com aquell,
el dels peixets daurats,
descobreixo que la fi
ja era escrita 
molt abans de començar.

7 comentaris:

  1. L'energia pura de la poesia, que es converteix en el fum i cendres dels poemes, et fa adonar que aquestes cendres ja eren previstes abans de començar la flama virulenta, en la seva prehistòria. Com ho indica el dels peixets daurats, el mar.

    No sé si ho entenc pas, m'agrada!

    ResponElimina
  2. el gran inventor de pescaditos dorados... m'encanta, és rodó!

    ResponElimina
  3. Tot està escrit? Però hi han tantes coses per fer encara...
    La vida es un espiral i el cercle el pas del temps; créixer, morir...
    Parles de destí...
    Però d'una manera molt bonica i tots en algun moment som flama virulenta... Si, res es nou... tant sols som capaços de transformar-ho.

    Chapeau, Rafael

    ResponElimina
  4. Aquests mèrits i fracassos convertits en energia pura, per mitjà d'aquesta flama, t'ajuden a fer grans descobertes vitals...
    Petons.

    ResponElimina
  5. Petons i abraçades, ja hi som...com cada any estiu, calor i poc temps per escriure ...gràcies per els vostres comentaris, doneu el color als poemes que molts cops no tenen i aprenc de tots vosaltres.
    Bon estiu !!!

    ResponElimina